Sobre rifes i bales de canó

bitllet rifaFa uns mesos vam dedicar un apunt als diversos tipus de materials que anàvem trobant dins dels llibres quan procedíem a catalogar-los: plantes i flors seques, petits gravats, cartes, etc. Les descobertes continuen, i avui us volem parlar d’una de ben curiosa que hem localitzat entre les pàgines del llibre Angleterre ancienne, ou, Tableau des mœurs, usages, armes, habillemens, &c. des anciens habitans de l’Angleterre; : c’est-à-dire, des anciens bretons, des anglo-Saxons, des eanois & des normands i que ens ha cridat força l’atenció: el número d’una rifa de l’any 1859. Es tracta del número 129147 –d’un total de 300.000 bitllets- d’una rifa que tindria lloc el mes de desembre de 1859 a favor del Ejército Expedicionario de África. Cada participació costava 4 reales de vellón.

Si tenim en compte les dates, no ens ha de sobtar que la rifa fos a favor del Ejército Expedicionario de África, ja que precisament a finals de 1859 s’havia iniciat un enfrontament armat entre Espanya i el Marroc després d’un llarg període de tensió a la zona: les ciutat espanyoles de Ceuta i Melilla patien constants incursions per part de grups marroquins de la regió del Rif i les tropes destinades a la zona, per la seva banda, eren assetjades constantment. La declaració de guerra va tenir lloc el 22 d’octubre de 1859, després de la destrucció per part dels rifenys d’unes fortificacions a la zona de Ceuta, i aquest seria el punt de partida d’un enfrontament que passaria a ser conegut com a Primera Guerra d’Àfrica. La resposta per part de l’Estat espanyol va ser immediata: s’organitzà un exèrcit expedicionari format per uns 40.000 homes i dirigit pel general O’Donnell.

Suposem que el número de la rifa que hem localitzat entre les pàgines del primer volum d’Angleterre ancienne tenia l’objectiu de sufragar, si més no, en part, la important despesa que suposaria a l’Estat espanyol l’inici d’un nou enfrontament armat, en aquest cas a l’Àfrica. No sabem si es van aconseguir vendre els 300.000 bitllets, ni si la rifa va ser un èxit, però el que està clar és que la iniciativa intentava aprofitar l’ambient d’eufòria i patriotisme que aquest conflicte contra Marroc va generar.

I com no podia ser d’altre manera, els premis de la rifa estaven totalment vinculats a la temàtica bèl·lica. Quin era el premi pel guanyador? Una bala de canó d’or valorada en 100.000 reales de vellón!

Qui no ha utilitzat mai un número de loteria no premiat com a punt de llibre en alguna de les seves lectures? Nosaltres sí, però mai ens havíem plantejat que pogués esdevenir una curiositat més d’un segle i mig després…

Aquesta entrada s'ha publicat en Antics posseïdors, Impresos i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Sobre rifes i bales de canó

  1. josé luis ha dit:

    Es muy interesante que pongais estos documentos on-line. Asi uno se hace una idea de como funcionaban las guerras coloniales. gracias

  2. Retroenllaç: Tresors del CRAI Biblioteca de Reserva | Blog CRAI Universitat de Barcelona

Els comentaris estan tancats.